Versionant Lady Gaga i El nen del Magneto

L'Agost del 2010 la Gemma, l'Anna Farrès, el Marc i un servidor vam fer una escapadeta de 5 dies per la regió d'Istria, a Croàcia, fent parada tècnica a Ferrara per "recollir" al Joan i des d'allà amb cotxe fins a Pôrec...a la costa croata d'Istria...
Com en tots els viatges, es poden recordar unes quantes anècdotes però jo recordo especialment un parell...
Una que em ve al cap, van ser els esforços de la Gemma per versionar la cançó d'aquell estiu, "Alejandro" de Lady Gaga, adaptant la lletra al nostre viatge... si, si ja se que esteu pensant...Crec que us l'hauria de cantar aqui, ara i en directe...val la pena, Vinga Gemma!!!
Això s'ha d'entendre en un context d'avorriment i desesperació que provoquen 8 hores de cua a l'autopista per sortir d'Itàlia i entrar a Eslovènia...a més de 35º en ple agost i operació sortida a Itàlia...

Una altre que no pac deixar passar, va ser la història del magneto, un imán de nevera vaja...
Vaig estar donant pel sac als meus companys de viatge per tornar a Rovigno a buscar uns imans que havia vist...volia aquells i no cap altre! La Gemma va entendre el meu patiment i va fer campanya pro-magneto, així que vam tornar a Rovigno a buscar el putu magneto pel Fran...
Els cinc vam recòrrer els carrers de Rovigno, que només pugen o baixen, en busca del magneto...és aquest Fran? No, aquest no és...I aquest? Tampoc...

Fins que al final i amb les botigues tancades vam marxar resignats.

Però un dia abans de tornar a Ferrara, no se com, ni ara mateix a on...vaig veure el magneto! El vaig comprar de seguida, i tot content (i els meus companys de viatge més...) vaig fer cas de la Gemma per inmortalitzar el moment amb una foto, en la que el Joan i jo havíem d'escenificar el moment aguantant el magneto amb una mà i amb l'altre donant-nos la mà...
No se com va anar però el Joan i jo no ens vam entendre i... "dona'm la mà, ai no l'altre"... i al final...noooooo!!!! Magneto a la merda i esmicolat a terra...Aquell magneto no havia de ser per mi...
L'Anècdota és meva però se que amb la Gemma encara riem quan sentim la paraula imán o magneto...

Va ser el primer viatge que feiem junts, on ens vàrem conèixer de debó i del que guardo molt i molt bon record per totes les bones estones que vàrem passar i lo molt que vàrem riure...

Feliços 30 Gemma, Per Molts Anys!!!

Fran