14 anys compartint vivències!!!!

Gemma,

Que jas has fet 30 anys!!!! Quan ens varem conèixer tu en tenies 16!!!! Per tant ja fa 14 anys que anem junts…. I quins 14 anys:

-Anglès divendres a la tarda.

-Dissabte ens veiem al Sielu, fins i tot teniem un ball.

-Diumenge al TDK. Allà, també hi havia una nena, la TEVA NENA, que ara ja en té 18 i que et treu un pam, però tranquil·la tu estàs més bona.... de salut. També vaig conèixer al teu pare, la Mercedes i el Felipe (Per cert crec que el Felipe i la Mercedes són “vampiros” ja que sempre els he vist igual, el Quim també sempre el recordo igual però això és per la paciència d’aguantar a las dos filles que té)

-Em vas presentar a les teves amigues de l’AVE MARIA, que ara ja són com de la meva família. Aquella que s’assemblava a l’Emma dels Prats bruts, que se n’ha fet…

-Em vareu convidar anar a Roda de Bara. I sempre anàvem els 4 en el cotxe guay: l’Anna Tejada, tu, l’Alex i jo (S’entén Alex com Alejandro Sanz).

-Quan dormíem a la mateixa habitació, sempre heu dit que patieu perquè deixava de respirar. Això sí, ningú es va preocupar de despartar-me.

-Els robatoris que feien el teu pare i la teva germana al meu pobre pare per canviar una “bujia”….(Si ho llegiu Quim i Mercedes és una broma amb la Gemma, MERCEDES NO T’ENFADIS)

-També vaig conèixer les teves cosines, la Laia i la Nuria. Per saber quina és quina, ho faig per mitjà de l’abecedari, la primera lletra del seu nom que va avanç, aquella és la gran, o sigui la gran és la LAIA. També els seus pares, i que macos que són...

-Noia que sabies que m’agradava i que veiem pel carrer, noia que sentia: JOAN MIRA LA....

-Algun cop, m’havies vingut a veure a jugar a basquet, només a mi lògicament...

-Casi moro de fred a Espot per culpa teva, del meu pentinat i del meu sac de dormir de convivències de l’EGB. L’Anna Miró en pot donar fe, i també de que quan ens vam llevar tu vas dir: Ai, si tinc un jersei de sobres....

-Quan sota coacció, varem dir que si als 30 no estàvem casats ens casaríem, això no hem repetit cops!

-També vaig conèixer algunes companyes teves de la universitat, primer l’Anna Altés, i llavors de penalty l’Anna Solà.

-Sempre que et truco dius: DIGUI’M?!?, sabent que sóc jo, i sabent que odio que ho facis.

-Per la meva part, quan em dius que has conegut algun noi, jo et pregunto de que treballa (Abans preguntava que estudia) i tu llavors sempre dius: No el coneixes i no es enginyer, perquè tu només penses que...

-Els meus amics també van començar a venir, al final a alguns els veus tu més que jo, us faré pagar ROYALTIS pel Mia a tu i a la Cristina.

-Un hivern algú va tenir la brillant idea d’anar a esquiar i com sempre, l’Anna Tejada no et podia deixar sola. D’aquella esquiada recordar: el teu equip era dels anys 70, era el meu primer cop que esquiava i casi em moro de les hòsties, la cuinera ja tenia fet el menú preparat i no es podia canviar, algú que dormia amb nosaltres roncava...

-Un diumenge vam anar a pescar pel matí a Olost i varem acabar patinant sobre gel a Barcelona per la tarda, d’acord tu i l’Ernest sí, jo agafat a la paret...

-Un dia entre setmana de Febrer, l’Ernest, la Judit i jo, com que no teníem res a millor a fer, vam anar a veure-us ballar a tu i l’Anna Farrés, jo venia fet un “pordiossero” de la granja, en veure’ns tu vas riure però hauries d’haver vist la cara de l’Anna.

-Nit boges al Sielu. Recordo la nit que per mi ha estat la “juerga padre”: Sopar a “Los Amigos”, anar a buscar al Pedro, Bar ciutat, Sielu, gent disfressada...

-Com que teníem tant nivell d’anglès, vam anar a LONDON, a practicar-lo amb el Josep, l’Albert i l’Ernest.

-El mateix estiu, et vas enganxar al messenger amb l’ordinador nou. Per cert, us he explicat mai l’anècdota de la Gemma parlant amb l’Ernest per l’ordinador, doncs es veu que la Gemma: NO TENIA MICRÒFON. Apa ja està, anècdota explicada, no la tornaré a explicar mai més, em creieu?

-De tots els cops que l’Anna Farrés ens ha convidat a Andorra, recordo un cop que quan dormies no paraves de cridar a la Mireia, això sí, pel cognom.... Aquesta broma també l’he fot cops, apa una altra cap mai més la faré!!!!

-A les calçotades tu feies la millor salsa de calçots, tot i que el Josep i jo ens la guardaven per quan fèiem de paletes a la granja.

-Fins i tot vam anar a veure al Ronaldillo Gordo a Jaca.

-Al meu casament, d’acord també hi havia la Mireia, vas atacar a un altre comensal perquè va espatllar la teva coreografia del Miguel Bosé.

-Al País Basc, també varem tenir la sort d’estar al lloc GUAY. Al seient GUAY de darrera de la furgoneta, on no veiem res. Van ser les vacances que varem descobrir que el plat preferit del Marquitus és el “LOMO ADOBADO”.

-Festes majors de “desmadre”, fins i tot, un cop vam aconseguir que el Joan Feliu perdés el seu posat seriós i parlés amb un jugador del barça que no coneixia.

-Als sopars a casa nostra, i de tots en general, ets l’alegria de la taula, ja sigui servint els gelats, explicant anècdotes, fent parella amb el Serrano al Monopoly, bevent en porro (Veure vídeo)....

-També ens discutíem com dos boixos (DEMANO DISCULPES A TOTHOM) però des de que vas ajudar a la Mireia a donar a llum al teu “BEBITO”, ha estat un mar de calma, i sincerament ho prefereixo.

-Que dir del teu “BEBITO”, ja l’has cuidat tu sola. Te l’estimes tant que has arribat cridar més del compte per tal que es despertés i poguessis fer-li “carantonyes”.

-També, tothom a de saber que l’últim cop a ANDORRA vaig quedar campió mundial del RUMMIKUB, desprès que ens quedéssim fins a les 3 de la nit jugant tu i jo sols.

Gemma, aquestes han estat algunes de les anècdotes i vivències que ens han passat junts, segur que me’n deixo moltes, de bones i de dolentes, però sincerament no en canviaria cap (Alguna de dolenta segurament que sí però ja no me’n recordo). Et considero un de les meves millors amigues i una de les persones que tinc més confiança.

Per molts anys i que siguis molt feliç t’ho mereixes tot i més!!!

Joan Casas

P.D. Recorda que sóc de números,així que disculpa el meu lèxic, ortografia i narrativa ;)