Promeses complertes

Era un dels clàssics que no podien faltar. Després d’haver aconseguit que el Comando Imserso (Cris, Teji i Farrés) accedís a posar els peus a Port Aventura, vam pensar que el Furious Baco era una de les nostres parades obligatòries. Ni Stampides ni Dragon Khans… Furius Brastol!!

Vam fer una interminable cua de 50 minuts en què, metre que avançàvem, mil·límetre que se’ns encongia el cul. Recordo que la frase que més vas pronunciar, apart de “I si no hi pugem?” va ser “No penso obrir els ulls”. Recordo que et deia que jo sí que els obriria, que no ens podíem perdre les vistes.

Frases que no recordaria si no fos perquè la foto va quedar així.

Pd: Menció especial al Marquitus, que no surt a la imatge però que anava al seient de la nostra dreta. Va ser la banda sonora dels 30 segons que va durar l’atracció amb uns “U-Hu, U-hu, Uuuu-huuuuu” que només li vam tornar a sentir quan vam pujar al Dragon Khan.