¡A bailar!

Aquest post està dedicat a l’activitat que més ens ha unit durant els 25 anys que fa que ens coneixem, que no és altra que… EL BALL!!!

Època ballarines regional B
Un recinte de 10 m², la senyoreta Pepita amb el seu intemporal xandall rosa de rus i un objectiu: el festival de final de curs.

D’aquella època recordo els tutús, els "primera, segona, tercera..." i els insofribles "petit-plié, grand-plié".

Memorable la rebel·lió als 12 anys en què vam dir "Prou dictadura!". Vam penjar les sabatilles de ballarina per sempre més.

Ball dance de saló amateur

Quan vam decidir que ja era de posar-nos-hi en sèrio, devíem tenir 16 anys.

Els germans Rubio es van encarregar d'ensenyar-nos tot el que havíem de saber sobre el chachacha, la samba i el tango.

Tres anys de dimarts i dijous de sabates de taló (segurament les primeres que ens posàvem), "un-dos-tres-un-dos-tres" i una energia que ens feia riure més que ballar bé.

Anècdotes innumerables, com aventurar-nos a anar a entrenar al local de Santpedor amb la teva llegendària kymko que a un quilòmetre per arribar treia fum sòlid pel tub d'escapament!

Quan ens hi tornem a posar?

Bailaores professionals

Quan ens pensàvem que el nostre idil·li amb la dansa s'havia acabat, un bonic dia de 2008 vam decidir que tornaríem a ballar... i a ballar flamenco!

Tres canvis de professor en dos mesos, el fet que posessin a vint persones amb diferents nivells al mateix grup i la teva peculiar amistat amb la secretària de l'escola, van finiquitar el nostre pas pel món del flamenco en 2 mesos.

Això sí, sempre ens quedarà una cançó!