Qui ens ho havia de dir...

És increïble com de vegades la vida et dóna sorpreses, del tot agradables, en aquest cas.

Qui m'havia de dir a mi, que després d'aquell dinar a la granja amb tu, l'Ernest, el Joan i uns quants de la universitat, en que vam menjar una boníssima paella, que m'acabaries ajudant a donar a llum al Joan?

Doncs és evident que ni tu, ni jo, ni el propi Joan s'ho pensava, però mira, després d'uns quants anys hem compartit rialles i molt bones estones, com el famós playback de la Gemma al nostre casament, l'època en que l'Anna Farrés, tu i jo ens voliem posar en forma (només tu vas ser constant i ho vas aconseguir), les visites al Joanet amb la teva cosina, amb l'Anna Altés i amb qui volgués conèixer el bebé que havies ajudat a portar al món, els sopars en que tant ens fas riure, bé perque vols fer de gelatera o bé perque prefereixes aprendre a beure amb porró...

Bé, suposo que a hores d'ara te'n fas a la idea de lo feliç que em fa tenir-te com amiga, i de lo contenta que estic de celebrar el teu 30è aniversari. Moltíssimes felicitats guapa!

Mireia