Quan haig de decidir per una anècdota de la Gemma, se'm fa difícil.Se'm fa difícil, com tothom, perquè en tenim moltes i triar la millor costa molt. Per exemple, me'n recordo de quan vam estar a Londres i anavem, l'Ernest, l'Albert Bacompte, el meu germà, la Gemma i jo per Oxford Street i el típic venedor de tours en bus turístic ens va parar i ens va dire que ens feria un preu especial per la Gemma ja que encara no era major d'edat. Per aquells entonces, en deuria tenir uns 22...
També em v eal cap una anècdota que ens va explicar sobre el seu inicis al "centre". Se que no hi erem, però per interès comú us ho vaig a refrescar. Era en els seus principis com a infermera, era jove i inexperta (no com ara...) i ja portava unes setmanes treballant al Centre Hospitalari. No tenia gaires amics, però un bon dia, se li acosta un camiller i li demana:
-"Com va?"
La gemma contenta perquè per fi algú es preocupava per ella, per saber com li anava en els seus inicis, li respongué:
-"Mira, doncs el principi ja saps..."
El camiller l'interomp i li diu:
-"No tu no, dic el pascient, com va?, en cadira o en camilla...?"
Ve aquest és un petit recull, però en queden molts encara per afegir...
Per molts anys Gemmà!!!
Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada